En GERARD escriu:
(Fotografia: Juan Miguel Morales)
Som dos línies de sortida
D’una mateixa carrera
Però aquest camí no té meta
Com a molt una mamella
Som dos bípars entre dàlies
Camuflats entre les branques
Som dos bistecs a la gàbia
Entortolligant les barbes
Som dos caps per un barret
Quatre mans per un violí
Vuit extremitats i un batec
Som parells en el destí
Som el fruit de l’encefàlia
Naveguem ni amb mar ni amb riu
Per la ruta que és dels pàries
Som dos i dos ous sense niu
Som dos ombres a la sorra
Esborrats per un eclipsi
Som dos soltes sense volta
Cavalcats sobre l’el·lipsi
Som dos someres despertes
Amb les orelles ben dretes
Som uns ulls a les palpentes
Bicefàlia… sempre alerta!!!
***
En DANIEL escriu:
(Fotografia: Josep Tomàs)
Dos reflexes sense domini ni lloc,
dues ànimes aprenent dels astres,
un somriure, una abraçada, plens.
Observem el món, dues llengües,
dins una mateixa llengua, i resta,
resta la veu si no tens aquella llum.
Brotem, anem, venim, tot al sac,
de casa a la platja dels vells somnis,
ressorgim d’arreu, arribant, sabent,
que la bicefàlia és mirada oberta dual,
mentre passem pels carrerons xops,
després de tardes a l’univers glacial.
Anirem, de la mà, de la llengua,
allà on cicatritzen les ferides,
amb mans obertes al somriure,
prendrem amb força el nou sol,
la lluna i els astres, el dolç vol.
El darrer vers ens du a la bicèfala utopia,
aquella que tens a la mirada translúcida.
A dues mans, a dues, veus, món dual,
dualitat de pàgines, dualitat als pols,
l’equador té la força de l’equilibri, nu,
d’aquell que ens vertebra, enllà de tot.
Serem sempre presents, lluitem arreu.
Bicefàlia 