BiCefàlia I

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Som dos línies de sortida
D’una mateixa carrera
Però aquest camí no té meta
Com a molt una mamella

Som dos bípars entre dàlies
Camuflats entre les branques
Som dos bistecs a la gàbia
Entortolligant les barbes

Som dos caps per un barret
Quatre mans per un violí
Vuit extremitats i un batec
Som parells en el destí

Som el fruit de l’encefàlia
Naveguem ni amb mar ni amb riu
Per la ruta que és dels pàries
Som dos i dos ous sense niu

Som dos ombres a la sorra
Esborrats per un eclipsi
Som dos soltes sense volta
Cavalcats sobre l’el·lipsi

Som dos someres despertes
Amb les orelles ben dretes
Som uns ulls a les palpentes

Bicefàlia… sempre alerta!!!

***

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Dos reflexes sense domini ni lloc,
dues ànimes aprenent dels astres,
un somriure, una abraçada, plens.

Observem el món, dues llengües,
dins una mateixa llengua, i resta,
resta la veu si no tens aquella llum.

Brotem, anem, venim, tot al sac,
de casa a la platja dels vells somnis,
ressorgim d’arreu, arribant, sabent,
que la bicefàlia és mirada oberta dual,
mentre passem pels carrerons xops,
després de tardes a l’univers glacial.

Anirem, de la mà, de la llengua,
allà on cicatritzen les ferides,
amb mans obertes al somriure,
prendrem amb força el nou sol,
la lluna i els astres, el dolç vol.

El darrer vers ens du a la bicèfala utopia,
aquella que tens a la mirada translúcida.

A dues mans, a dues, veus, món dual,
dualitat de pàgines, dualitat als pols,
l’equador té la força de l’equilibri, nu,
d’aquell que ens vertebra, enllà de tot.

Serem sempre presents, lluitem arreu.

16 Respostes to “BiCefàlia I”

  1. Una balança, un partit de futbol, nord i sud, est i oest, dreta i esquerra… Les dues cares d’un món sol.

    Un sol cor en un cos simètric, dos cors en una sola ànima. Una fita sense marges, infinita. La fluïdesa de les vostres paraules corren per les venes de la xarxa.

    Seguireu endavant i jo us aniré al darrere, contemplant la vostra renaixença.

    Sou dues cares d’una mateixa pàgina.

    La sort és pels qui la necessiten i no per vosaltres! Salut.

    Carolina Ibac

    • Dos extrems que es toquen, dues branques per l’arbre, dues dualitats per una terra que batega, dues cares, dues creus, dues dualitats d’una mateixa moneda, dos ulls, dues mirades, multiplicades per dues, la dualitat és el doble… i més un altre doble, l’eternitat, tu i els estels, guaita com desperta el demà de la mà de la teva llum…

      Daniel

  2. Hehehehe, molt bé companys, endavant amb la vostra bicefàlia. Sort i endavant!!!

  3. Juli Nevot Says:

    Composeu les vostres coses els dos junts. Feu camí i destí a la vegada i sigueu, sobre tot, feliços amb el què feu. Música i poesia, poesia i música, totes dues juntes perquè mai poden anar separades!

    • Música a les paraules, paraules a la música! Germanes com són les notes i les frases, el text i la partitura, sense el lligam de la dualitat no existiria el bé ni el mal, tot seria clar com un planeta sense nord ni sud, sene est o oest, el fet és que tenim una eterna simbiosi entre la simetria i el nexe que ens fa seguir ben junts, aquí a la terra… Mar i estels, lluita i terra, tendresa i estima, mare i lluna, dona i home, blanc i negre… Què no s’aturi la lluita ancestral bicèfala! A dues bandes, per una sola!

      D.

  4. MARTA CORTADAS Says:

    Interessant experiment…perfecta simbiosi de paraules amigues que segueixen dos camins i es troben…que juguen plegades, que es conjunten i s’ acompanyen…i ens fan gaudir en una perfecta simfonia del vers, armònica i silenciosa. Enhorabona!

    • Simbiosi de paraules que es nexen en una mateixa pàgina, gaudir de la tendresa que fa la lluita de la lluna la màgica enpemta que ens cal per tenyir de negre les impremptes del blanc de la roca marina que es pentina al ritme de les tendres ones, amigues íntimes de les petxines lliures!

      D.

  5. Carolina, jo no crec pas en la sort estrictament parlant, quan dic “sort” és una expressió com quan dic “ànims” “força” perquè la teva empresa depèn del teu esforç, il·lusió, ganes que li posis (jo crec en el locus de control intern i no en el locus de control extern, més aviat) i, per aquest motiu els torno a ‘desitjar molta sort’ perquè no defalleixin en aquesta nova empresa

    • La sort pot esdevenir moneda de dues cares, la bicèfala tendresa d’un estat alterat o conscient de consciència, una sort tenir-nos ací, a les ales del present, que no s’esmuny, que és ple de lluites silvestres i donades al plaer de la cova de les ànimes deslliurades.

      D.

  6. Maria Àngels Says:

    Interessant projecte! Molta sort i endavant.

  7. Sou fantàstics ! Parelles de mans, parell de peus per fer camí, dos caps per pensar, dues boques per parlar, quatre orelles per escoltar , dos cors per estimar … ENDAVANT i SORT BICÈFALS.

    • I tu i jo, ell i ella, ell i ell… Dualitat de pols a la terra i dualitat d’estats, de pensament, dualitat de vies que convergeixen en una sola, increïbles moments que passem ací o allà… Tant se val!

      D.

  8. Endavant companys!
    Una iniciativa genial!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: