Arxivar per Abril, 2010

BiCefàlia III

Posted in Uncategorized on Abril 10, 2010 by bicefalia

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Una cara sense creu
Un que mira al que no es mostra
Una zaga, no una figa, que no ziga
Un pany que no ha trobat la porta

Una nina fora d’ull
Un cor que no ha tastat la sang
Un sitar absent de raga
Un fang que no ha acollit amant

Un racó sense univers
Un microbi a un món estèril

Un poema sense vers
Un misteri a un forat negre

Creu que es mostra

Fent zigues rere la porta

Ulls que ploren sang

Raga eterna dels amants

Univers de pols estèril

Un misteri prou alegre

Bicefàlia en blanc i negre

Just abans del darrer vers

* * *

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Res passa, tot reneix, creix,
es vesteix del millor perfum,
emergeix el fum, en un no-res,
perfumat quedava el primer bes,
el darrer, després de tot, morí,
en un pergamí fet de llàgrimes.

Salades com la mare de la mar,
dins el constant avançar mut,
emmudit pel crit del darrer sospir,
descalces les ones per seguir ací.

I caminem, nus d’ulls i de mel,
ens rebolquem amb mirada nua,
d’aquella mig diürna, mig nocturna,
farem entremaliadures sense mals,
sense molsa si la llum no brolla,
no rutlla, com una au moribunda.

Neixo quan moro i sempre aquí,
ací, allà, i encara més endins,
cercaré la penyora sense hora,
el destí del darrer vers marí,
canviaré el cert rumb de tot,
perquè les coses ja tornen,
es despullen com vent silent.

Després de tot, som el moment,
el just instant de penombra, llum,
i doncs, a la foscor brilla el cor,
brillants són les formes àcrates,
en elles el destí es fa sense marge,
sense masses ombres magres, àcides,
màgiques com les línies, mai opaques.

Callaré, abans al veu no sigui trampa,
abans no sigui parany, sento arreu,
les teves passes, mai, mai cansades.

El vers darrer, el darrer vers, a l’entrada,
tants anys bicèfals ara troben el cervell,
tantes dualitats han trobat el company,
la companya, la teva nina, d’ulls eterns.

Anuncis

BiCefàlia II

Posted in Uncategorized on Abril 5, 2010 by bicefalia

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Só de versos digitals
Diàleg malgrat la distància
Generadors de ginesta
Superats els vells calvaris
Demolidors de l’ànsia

Les imatges com un clam
Un radiant dilluns de Pasqua
El vent del nord, la llum del sud
Cada salm és un nou llamp
Sol a sol que escalfa l’aigua

La competició és l’esquer
La fam de l’ham imantat
Ens aplega en un embut
I ens escup, focs d’artifici
Fugissers de llibertat

L’horitzó té 360º
Empeses pel vent del batec
Les ales, les aus en cercles
La direcció de les passes
Dibuixen crits al seu bec.

El buit és la forma
La imaginació, la norma
La llibertat, un encert
La por sol ser col·lectiva
En la individualitat, la fe.
La bicefàlia, una porta.

* * *

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Les imatges ompliran el buit,
vuit segons ens il·luminaran,
vertebrarem el vers, vela, vent,
en un moment de veure sol,
de veure lluna, entre els dos,
monstres de la nostra història,
dolça flor engrescada, ben viva,
que s’ho mira, silenciosa cambra.

Són imatges sense marges, bruns,
caminem a la nit més enigmàtica,
bicefàlia i un vers allà on trobar-nos,
els silencis ens volen plens de foscor,
doncs la nit no només és al cor, ànim,
ànima, ànim animat, dolç, entretant,
quan no calen les paraules, brotem,
i som, malgrat tot, el mateix reflex,
entre copes i miralls, tant propers,
tant estranys, humans, o no, animals,
ànimes, sense llenguatge, sense lletres,
l’atzar llença les cartes, sense taules,
sense més desig: Fer aquest camí,
o bé l’altre, que no és més, aquest,
aquell, el nostre, destí ben après.

Seguim! L’atzar ens du a la llum!