BiCefàlia III

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Una cara sense creu
Un que mira al que no es mostra
Una zaga, no una figa, que no ziga
Un pany que no ha trobat la porta

Una nina fora d’ull
Un cor que no ha tastat la sang
Un sitar absent de raga
Un fang que no ha acollit amant

Un racó sense univers
Un microbi a un món estèril

Un poema sense vers
Un misteri a un forat negre

Creu que es mostra

Fent zigues rere la porta

Ulls que ploren sang

Raga eterna dels amants

Univers de pols estèril

Un misteri prou alegre

Bicefàlia en blanc i negre

Just abans del darrer vers

* * *

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Res passa, tot reneix, creix,
es vesteix del millor perfum,
emergeix el fum, en un no-res,
perfumat quedava el primer bes,
el darrer, després de tot, morí,
en un pergamí fet de llàgrimes.

Salades com la mare de la mar,
dins el constant avançar mut,
emmudit pel crit del darrer sospir,
descalces les ones per seguir ací.

I caminem, nus d’ulls i de mel,
ens rebolquem amb mirada nua,
d’aquella mig diürna, mig nocturna,
farem entremaliadures sense mals,
sense molsa si la llum no brolla,
no rutlla, com una au moribunda.

Neixo quan moro i sempre aquí,
ací, allà, i encara més endins,
cercaré la penyora sense hora,
el destí del darrer vers marí,
canviaré el cert rumb de tot,
perquè les coses ja tornen,
es despullen com vent silent.

Després de tot, som el moment,
el just instant de penombra, llum,
i doncs, a la foscor brilla el cor,
brillants són les formes àcrates,
en elles el destí es fa sense marge,
sense masses ombres magres, àcides,
màgiques com les línies, mai opaques.

Callaré, abans al veu no sigui trampa,
abans no sigui parany, sento arreu,
les teves passes, mai, mai cansades.

El vers darrer, el darrer vers, a l’entrada,
tants anys bicèfals ara troben el cervell,
tantes dualitats han trobat el company,
la companya, la teva nina, d’ulls eterns.

10 Respostes to “BiCefàlia III”

  1. Manel Mora Says:

    Paraules de mirada eterna i de racons cercant l’estel de la seva teulada.
    Enhorabona, companys

  2. Josep Ramón Says:

    Molt bo molt emb bons versos vers el vers primer
    mostra el que amaga en el que mostra
    lluga a dos caps de llum entre llumnis i
    sona doble corda cordada en sol
    entre llunes que fan rielors de llum de lluna
    com l´estela de versos que composan el poema

    Abraçades poeticas…sou gratificants i alimenticis…gracies

    • Abraçades poètiques que vertebren la llum lluminosa de les paraules sorgides del cor, entre versos, amb poemes, amb l’etern dilema de si durarà o es farà eterna la tendresa quan és tant senzill trobar la resposta, mirant-nos tant a dins, tant endins…

      D.

  3. hay que seguir escribiendo describiendo ….viendo sin perder el foco iluminando sin perder la luz..

    • Nacerá la Bicefalia, un proyecto que hará de esta página su doble, una doble lengua que llegará a versar libertad de la tierra, de una cabeza que tiene su doble en la tierra de los ancestros, dónde mece la mano que toda la tierra libre y desnuda al cantar un estribillo al mundo cuando pienso en el infierno.

      A seguir escribiendo sin dejar de hacerlo! ¡¡¡Mágica Bicefalia!!! Tierra libre y independiente!

      D.

  4. Felicitats – no deixeu d’alimentar-nos amb aquesta bona lletra

    • L’aliment dual que duem al cor ens fa ser una bicefàlia on tot es pot si un ho vol i tot ho vol qui tot ho pot, o no, però tant és, el fet és que jugar amb les paraules alimenta l’ànima d’escriure unes lletres que són aliment dual que duem al cor que ens fa una bicefàlia on tot es pot…

      D.

  5. “Salades com la mare de la mar,
    dins el constant avançar mut,
    emmudit pel crit del darrer sospir,
    descalces les ones per seguir ací.”

    Senzillament meravellós. Em venen al cap infinitat de pensament i imatges llegint aquestes línies. Gràcies.

    • Salades són les lletres que arriben de la mar,
      salades són les paraules quan neixem plens,
      plenes són les línies que ens duen a la llum,
      molles són les bicefàlies que duem al cor, sort,
      són minerals corporals de cos amb cor, marins.

      D.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: