Bicefàlia IV

Clímax gòtic (G.Quintana/D.Ferrer)

Sargantanes i llambordes vora el pi,
les antenes atentes a les illes valentes,
i les bosses de brossa amb els budells oberts
com esquelets de pintura obtusa a les deixalles
on les mans fredes troben eines contra l’absència,
i les calentes fan un niu, un cau, a les veles,
on les tèbies jeuen amb un silenci de jutge,
tíbies, ossos, freds o fosos, juguen, sucosos,
tinc un secret al nas que avui desvetllaré,
i quan sorgeixi no us espanteu, no és cap creu
només l’olor del teu cos estès sobre la pau dels teus cabells,
el ventre sent que penetra una llum que ve d’arreu,
s’apaga i s’encén a una velocitat que no copsarem mai,
grinyolen les cames, xerriquen les dents, la llengua s’arronsa,
els segons són les restes d’ungles rosegades i els minuts són les pells,
ment a ment neix el sentiment de tenir-te complerta
la teva espinada es cargola i fa girar un cop més el temps,
torno a ser un nadó i el meu cos torna al teu ventre,
i esclato dins teu i esquitxem junts el cel com dos estels més,
mullem el gòtic, passatger entre passatges, ja tot és a dins.

Gerard escriu

Daniel escriu