Bicefàlia VII

I potser correm només perquè volem
imaginem i somniem i sentim
fins que les sensacions creen el que és cert.
Creem i vivim al ritme de la il·lusió,
imaginem el món que ens somriu,
l’abracem amb el destí que ens besa,
i que de tant en tant, tentineja i
ens escup a la cara i ens mostra
la carcassa de Micky Mouse del llop pollós.
En Panoràmix es vesteix de xarxa
mentre ens televisa la imatge
milers de llums de colors intensos,
de perfils flotants i immensos
que arrosseguen els desitjos i les pors
cap a les profunditats de la tarda solejada.
Suquem el suc amb ales de nou perfum,
fem fum, albada plena de llums, molls,
penetrem la fonda poesia del temps.
Caminem mirant de no trepitjar massa paraules
i triem les millors per fer una muntanya
a la que pujar per observar el buit als nostres peus.

 

Gerard escriu

Daniel Escriu