Arxivar per febrer, 2011

Pols gitano (G.Quintana/D.Ferrer)

Posted in Uncategorized on febrer 24, 2011 by bicefalia

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre
Qui té Asos menja nassos, qui té una escala, masos.
Qui té merda menja mosques, qui beu la llum pixa a les fosques.
Qui té te beu algues, qui es despulla menja fades.
Tria una carta i escolta, no la miris fins que et vegis morta.
Desfulla la imatge i volta les cartes… Hi ha aranyes?
Les teranyines al darrera i al davant va la resposta.
Si la mires amb força, ella treu l’As, al cabàs!
Si la toques i és ben tova, és la puta, cap a l’olla!
Mira com roda, fa espirals tous a les imatges toves,
gira que gira, escup vitralls aguts des dels eixos de la roda
policromats dins acer d’argent, sorgeixen i reneixen,
en fila índia com horitzons d’encens al vers
les dolces melodies de les flautes fan la resta,
qui aventura té ventura i desventura si no aventura,
les ventures aventurades ‘advertuen’ adverbis versats,
de nervis trasbalsats per ventres d’espessa natura,
i la tranquil·litat de veure’s ‘entil·lat’ a Drassanes,
qui no té res més a dir ressegueix les ombres de les ratlles
i qui té a dir no es veu a cap lletra del cartell,
amb una mà fa cal·ligrafia i amb l’altre es fa palles
amb un peu fa rodar la melodia i amb l’altra la dolçaina.
Bicefàlia ambidestra que la tonada acompanya
i la tornada fa temps que no l’he pas oblidada…
És la que marca el compàs de cada ferma bategada
i als carrerons plens de cançons no obliden el traç,
hi ha casualitats que no enganyen, que et vencen el braç
i del pols al pols hi ha cartes que fan formes a les cantonades
amb dolor en el cant i lletres ben esmolades i mirades de navalla
el crit mai no és prou si l’ase i el bou no fan un salt moll.
El crim és bo pel brou, os de pernil i del pollastre, el coll.

***

Gerard escriu

Daniel escriu

Anuncis

Partida de Rocker amb el mirall (G.Quintana/D.Ferrer)

Posted in Uncategorized on febrer 24, 2011 by bicefalia

 

…A Daniel

Pagaré els capgirells dels dies arxivats als rocs,
records estimbats als marges del meu tros de cor,
donaré un avançament amb versos escrits amb els dits,
amors escurats amb pa d’abans d’ahir al cul del vol.

*

Em miraré al mirall on faig voltes d’all,
es reparteix com un peix que ja no es traeix,
neix en mi una força capaç de res,
de res que no sigui capgirar el cervell/mirall vell.

*

Del dit al fet que empeny el canó en la nit
que depèn sempre el fet, més que de la ment, del dit,
gruixut i endurit, amb olor de pebrots insubordinats,
i tel de cebes morades, que fan plorar els penedits.

*

Perdo les defenses en el rugir del teu bes penedit.
L’imprevist d’ahir ens porta al ventre matiner,
amb la fosca llum del desembre automàtic,
en el vers encès del que no arribarà mai… Més.

*

He estripat el ventre de la terra adormida
i m’he menjat els brots de les seves esquerdes
per agafar forces i endinsar-me cap als cims
invertits del teu recte, camí de les velles merdes.

*

I va agafar la carretera de les belles fades.
aquelles que aixafen cranis de feixistes.
“Gora Gore” -va dir-se- i va anar cap al far,
el somriure de desitjos “hardcors”.

*

Penjada a un ‘pirulí’ de la Diagonal, sobre el cel de Macià,
la mirada lliure i desafiant, travessa els meus anys,
la veu de l’esclat, de la poesia que no es vol depilar,
Patti Smith sobreviu com un far a la tempesta del Palau, allà a Màtrix.

*

Entreveiem majúscules ‘MATRIXADES’, amb la veu lleu,
amb el desig als estels dolços com el marbre…
el sentiment del desig conquerit i adquirit…
esdevé full blanc de paper entristit… Al pit.

*

I ara us dic, bona nit malparits, no sé si esteu desperts o adormits
només vull deixar escrit altre cop aquest crit
i això és per dir, en tres paraules i prou, tot el que un dia vaig sentir
quan vaig travessar el forat del pany i vaig girar la clau de mi.

*

Les estrelles més belles eren l’edèn tricomat,
les cartes més altes al sortir de la ciutat,
en els llums apagats dels darrers gats,
al far de les gates llunyanes… I properes.

***

Gerard escriu

Daniel escriu