Partida de Rocker amb el mirall (G.Quintana/D.Ferrer)

 

…A Daniel

Pagaré els capgirells dels dies arxivats als rocs,
records estimbats als marges del meu tros de cor,
donaré un avançament amb versos escrits amb els dits,
amors escurats amb pa d’abans d’ahir al cul del vol.

*

Em miraré al mirall on faig voltes d’all,
es reparteix com un peix que ja no es traeix,
neix en mi una força capaç de res,
de res que no sigui capgirar el cervell/mirall vell.

*

Del dit al fet que empeny el canó en la nit
que depèn sempre el fet, més que de la ment, del dit,
gruixut i endurit, amb olor de pebrots insubordinats,
i tel de cebes morades, que fan plorar els penedits.

*

Perdo les defenses en el rugir del teu bes penedit.
L’imprevist d’ahir ens porta al ventre matiner,
amb la fosca llum del desembre automàtic,
en el vers encès del que no arribarà mai… Més.

*

He estripat el ventre de la terra adormida
i m’he menjat els brots de les seves esquerdes
per agafar forces i endinsar-me cap als cims
invertits del teu recte, camí de les velles merdes.

*

I va agafar la carretera de les belles fades.
aquelles que aixafen cranis de feixistes.
“Gora Gore” -va dir-se- i va anar cap al far,
el somriure de desitjos “hardcors”.

*

Penjada a un ‘pirulí’ de la Diagonal, sobre el cel de Macià,
la mirada lliure i desafiant, travessa els meus anys,
la veu de l’esclat, de la poesia que no es vol depilar,
Patti Smith sobreviu com un far a la tempesta del Palau, allà a Màtrix.

*

Entreveiem majúscules ‘MATRIXADES’, amb la veu lleu,
amb el desig als estels dolços com el marbre…
el sentiment del desig conquerit i adquirit…
esdevé full blanc de paper entristit… Al pit.

*

I ara us dic, bona nit malparits, no sé si esteu desperts o adormits
només vull deixar escrit altre cop aquest crit
i això és per dir, en tres paraules i prou, tot el que un dia vaig sentir
quan vaig travessar el forat del pany i vaig girar la clau de mi.

*

Les estrelles més belles eren l’edèn tricomat,
les cartes més altes al sortir de la ciutat,
en els llums apagats dels darrers gats,
al far de les gates llunyanes… I properes.

***

Gerard escriu

Daniel escriu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: