Pols gitano (G.Quintana/D.Ferrer)

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre
Qui té Asos menja nassos, qui té una escala, masos.
Qui té merda menja mosques, qui beu la llum pixa a les fosques.
Qui té te beu algues, qui es despulla menja fades.
Tria una carta i escolta, no la miris fins que et vegis morta.
Desfulla la imatge i volta les cartes… Hi ha aranyes?
Les teranyines al darrera i al davant va la resposta.
Si la mires amb força, ella treu l’As, al cabàs!
Si la toques i és ben tova, és la puta, cap a l’olla!
Mira com roda, fa espirals tous a les imatges toves,
gira que gira, escup vitralls aguts des dels eixos de la roda
policromats dins acer d’argent, sorgeixen i reneixen,
en fila índia com horitzons d’encens al vers
les dolces melodies de les flautes fan la resta,
qui aventura té ventura i desventura si no aventura,
les ventures aventurades ‘advertuen’ adverbis versats,
de nervis trasbalsats per ventres d’espessa natura,
i la tranquil·litat de veure’s ‘entil·lat’ a Drassanes,
qui no té res més a dir ressegueix les ombres de les ratlles
i qui té a dir no es veu a cap lletra del cartell,
amb una mà fa cal·ligrafia i amb l’altre es fa palles
amb un peu fa rodar la melodia i amb l’altra la dolçaina.
Bicefàlia ambidestra que la tonada acompanya
i la tornada fa temps que no l’he pas oblidada…
És la que marca el compàs de cada ferma bategada
i als carrerons plens de cançons no obliden el traç,
hi ha casualitats que no enganyen, que et vencen el braç
i del pols al pols hi ha cartes que fan formes a les cantonades
amb dolor en el cant i lletres ben esmolades i mirades de navalla
el crit mai no és prou si l’ase i el bou no fan un salt moll.
El crim és bo pel brou, os de pernil i del pollastre, el coll.

***

Gerard escriu

Daniel escriu