Archive for the Uncategorized Category

BiCefàlia II

Posted in Uncategorized on Abril 5, 2010 by bicefalia

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Só de versos digitals
Diàleg malgrat la distància
Generadors de ginesta
Superats els vells calvaris
Demolidors de l’ànsia

Les imatges com un clam
Un radiant dilluns de Pasqua
El vent del nord, la llum del sud
Cada salm és un nou llamp
Sol a sol que escalfa l’aigua

La competició és l’esquer
La fam de l’ham imantat
Ens aplega en un embut
I ens escup, focs d’artifici
Fugissers de llibertat

L’horitzó té 360º
Empeses pel vent del batec
Les ales, les aus en cercles
La direcció de les passes
Dibuixen crits al seu bec.

El buit és la forma
La imaginació, la norma
La llibertat, un encert
La por sol ser col·lectiva
En la individualitat, la fe.
La bicefàlia, una porta.

* * *

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Les imatges ompliran el buit,
vuit segons ens il·luminaran,
vertebrarem el vers, vela, vent,
en un moment de veure sol,
de veure lluna, entre els dos,
monstres de la nostra història,
dolça flor engrescada, ben viva,
que s’ho mira, silenciosa cambra.

Són imatges sense marges, bruns,
caminem a la nit més enigmàtica,
bicefàlia i un vers allà on trobar-nos,
els silencis ens volen plens de foscor,
doncs la nit no només és al cor, ànim,
ànima, ànim animat, dolç, entretant,
quan no calen les paraules, brotem,
i som, malgrat tot, el mateix reflex,
entre copes i miralls, tant propers,
tant estranys, humans, o no, animals,
ànimes, sense llenguatge, sense lletres,
l’atzar llença les cartes, sense taules,
sense més desig: Fer aquest camí,
o bé l’altre, que no és més, aquest,
aquell, el nostre, destí ben après.

Seguim! L’atzar ens du a la llum!

BiCefàlia I

Posted in Uncategorized on Març 30, 2010 by bicefalia

En GERARD escriu:

(Fotografia: Juan Miguel Morales)

Som dos línies de sortida
D’una mateixa carrera
Però aquest camí no té meta
Com a molt una mamella

Som dos bípars entre dàlies
Camuflats entre les branques
Som dos bistecs a la gàbia
Entortolligant les barbes

Som dos caps per un barret
Quatre mans per un violí
Vuit extremitats i un batec
Som parells en el destí

Som el fruit de l’encefàlia
Naveguem ni amb mar ni amb riu
Per la ruta que és dels pàries
Som dos i dos ous sense niu

Som dos ombres a la sorra
Esborrats per un eclipsi
Som dos soltes sense volta
Cavalcats sobre l’el·lipsi

Som dos someres despertes
Amb les orelles ben dretes
Som uns ulls a les palpentes

Bicefàlia… sempre alerta!!!

***

En DANIEL escriu:

(Fotografia: Josep Tomàs)

Dos reflexes sense domini ni lloc,
dues ànimes aprenent dels astres,
un somriure, una abraçada, plens.

Observem el món, dues llengües,
dins una mateixa llengua, i resta,
resta la veu si no tens aquella llum.

Brotem, anem, venim, tot al sac,
de casa a la platja dels vells somnis,
ressorgim d’arreu, arribant, sabent,
que la bicefàlia és mirada oberta dual,
mentre passem pels carrerons xops,
després de tardes a l’univers glacial.

Anirem, de la mà, de la llengua,
allà on cicatritzen les ferides,
amb mans obertes al somriure,
prendrem amb força el nou sol,
la lluna i els astres, el dolç vol.

El darrer vers ens du a la bicèfala utopia,
aquella que tens a la mirada translúcida.

A dues mans, a dues, veus, món dual,
dualitat de pàgines, dualitat als pols,
l’equador té la força de l’equilibri, nu,
d’aquell que ens vertebra, enllà de tot.

Serem sempre presents, lluitem arreu.