En GERARD escriu:
(Fotografia: Juan Miguel Morales)
Só de versos digitals
Diàleg malgrat la distància
Generadors de ginesta
Superats els vells calvaris
Demolidors de l’ànsia
Les imatges com un clam
Un radiant dilluns de Pasqua
El vent del nord, la llum del sud
Cada salm és un nou llamp
Sol a sol que escalfa l’aigua
La competició és l’esquer
La fam de l’ham imantat
Ens aplega en un embut
I ens escup, focs d’artifici
Fugissers de llibertat
L’horitzó té 360º
Empeses pel vent del batec
Les ales, les aus en cercles
La direcció de les passes
Dibuixen crits al seu bec.
El buit és la forma
La imaginació, la norma
La llibertat, un encert
La por sol ser col·lectiva
En la individualitat, la fe.
La bicefàlia, una porta.
* * *
En DANIEL escriu:
(Fotografia: Josep Tomàs)
Les imatges ompliran el buit,
vuit segons ens il·luminaran,
vertebrarem el vers, vela, vent,
en un moment de veure sol,
de veure lluna, entre els dos,
monstres de la nostra història,
dolça flor engrescada, ben viva,
que s’ho mira, silenciosa cambra.
Són imatges sense marges, bruns,
caminem a la nit més enigmàtica,
bicefàlia i un vers allà on trobar-nos,
els silencis ens volen plens de foscor,
doncs la nit no només és al cor, ànim,
ànima, ànim animat, dolç, entretant,
quan no calen les paraules, brotem,
i som, malgrat tot, el mateix reflex,
entre copes i miralls, tant propers,
tant estranys, humans, o no, animals,
ànimes, sense llenguatge, sense lletres,
l’atzar llença les cartes, sense taules,
sense més desig: Fer aquest camí,
o bé l’altre, que no és més, aquest,
aquell, el nostre, destí ben après.
Seguim! L’atzar ens du a la llum!
Bicefàlia 