Bicefàlia IX

Estem escrivint sobre un tros de passat
en forma d’agenda de l’any 2000,
l’any que començava el futur del món,
i des d’aquí podem dir sense por a incidir
en un present que és de futur avui aquí.
Ara les coses són futur d’estels,
llum arreu del passat de mel,
de tros de cel, de passes i anhels,
cal reconquerir el vell somni,
l’orgasme mental i corporal.
Ahir les formes eren de fum de somnis desperts
llençats al cel amb sagetes de vent
que avui encara corrent perseguim,
aprenent a volar per les carreteres del cel,
que havíem d’inventar abans de tu.
El vel del cel és un tresor al cor,
el vent de ponent ara és llevant,
cim un encanteri ànima-animal,
que desperti i desvetlli, els segles,
guarits per les imatges tortes.
Per un forat de cuc resseguirem les paraules,
que anem dictant a les orelles del temps.

Gerard escriu

Daniel escriu