Bicefàlia V

Paradís cap al passadís (D.Ferrer/G.Quintana)

Passen les passes pel passadís cap al paradís,
obren llisquets que escapcen la closca de l’eclipsi
entre la lluna dels teus ulls i el sol del cargol
i l’enyor del poll que havia mamat la sang de la teva nit mental,
tots tenim un llop que habita al passadís del paradís
i una closca dins la que ballem lliures fins que cau el vel de la nit,
vel a vel encenem eclipsi, lluna, sol, cargol… i nit.

Volen les ales blaves de l’horitzó rogent cap al nou encís
mentre les ales de foc són ales blanques, roents,
i les ales verdes es podreixen al fons de caixes fosques, d’acer infinit.
Es fonen amb el desig, misticisme al mirall del paradís,
sense fons, cauen poemes rosegades tacades de llavis imprudents,
passatgers del vers darrer, volem a mitjanit, plegats,
sobre estores de fum angelat filades amb llum d’etern estiu
sàvies, les àvies, teixeixen somnis a la llum de la llar de cel,
amb els ossos lleugers coberts de cuir embellit per la generositat del temps
creuen les cames, llueixen les botes, llueix tot l’acer
carreteres de plata i camps de ferralla, seguint les petjades del vent
carrerons plens de matolls, de palla, tiges de flors salvatges,
la lluna és una espina, un ganivet de punxa pàl·lida, una falç que ens desmaquilla.

Daniel escriu

Gerard escriu